“Apabullante líder”. La distància d'un punt respecte a València i Barça és qualificada, segons Marca, amb l'adjectiu de “apabullante”.
Després d'un dissabte en el qual assistim a un partit entre el fins ara capdavanter, el València, i el actual campió, el Barcelona, crida poderosament l'atenció que les declaracions de Stoner criticant a Rossi o la col·lecció de ninots de Barri Sèsam madridistes ocupen més espai en la portada de Marca que la informació sobre aquest partit.
Ja no només per les circumstàncies, capdavanter contra campió, sinó per ser el partit que era, per enfrontar a dos pesos pesats de la lliga en un dels partits que es pot considerar, sens dubte, un clàssic de la competició. No obstant això, la qual cosa s'observa en portada és que se li concedeix més importància a la consecució d'un liderat i "pichichi" de moment ficticis, sense tenir en compte que el Vila-real juga demá i que l'alegria es pot esvair en menys de 24 hores.
Amb tots els meus respectes pel Getafe, que sol practicar un gran fúbol i està a Europa League per mèrits propis, no és de rebut que la informació sobre el seu partit contra l'Atlètic ocupe aproximadament un àrea tres vegades major que la dedicada al Barcelona-València.
No obstant això, si associem importància de la notícia a centímetres quadrats en portada, per a Marca és clar que la segona cosa més important del dia és ficar-se amb el Barça. Començant per la comparació entre el bó que és Mourinho deixant anar a Casillas a la recollida dels premis Príncep d'Astúries en contraposició amb l'inflexible Guardiola. Notícia falsejada, per cert, ja que si Mou ha canviat el seu semblar ha sigut “aconsellat” pel Ser Superior, com ha aparegut en diferents mitjans. Doncs així, que per molt que ens vulguen fer veure el contrari, el “presi” encara mana més que el “míster”. Serà que, seguint valuosos consells, ara es dedica “només a entrenar”, que és en el que realment és “el millor del món” .
L'assemblea del Barça.
Fa vergonya aliena veure com, segons el mitjà, es maneja la informació a antull. El trist de tot açò és que mai sabrem la veritat: els mitjans de Madrid tenen una malaltossa tendència a criminalitzar a Laporta i els mitjans de Barcelona la tenen per a daurar la píndola a Rosell. El que sí va deixar clar ahir l'actual president, és que no va haver-hi corrupció. Una mala gestió econòmica sí, però açò és diferent. Encara que esperar una rectificació de Marca és igual que tenir esperança que un dia canvien les lleis de la física i comencen a ploure bitllets de 5 euros. En el nostre mitjà “favorit” encara cou massa la gestió esportiva i institucional de Laporta, i amb l'assemblea tenen carnassa per a manipular informació durant setmanes.
Per cert, que ningú espere que el dimarts es dedique tan gran extensió de portada a un hipotètic liderat del Vila-real i trofeu de màxim golejador de Nilmar…
P.D.: Se'm va oblidar fer esment al pichichi de Cristià Ronaldo… lamentable que a un gran jugador com és Cristià li hagen de sumar gols que marquen uns altres per a seguir amb les seues teories de bojos. “El trofeu és meu i li'l done a qui jo vull!” – hauran pensat en Marca.
Algú haurà de parlar del partit, ja que s'observa, no sense massa dificultat, que el que interessa recalcar no és la victòria del Madrid (produïda en "extranyes circunstàncies"), sino arremetre contra el vertader perill: el Barça.
