BARÇA, CAMPIÓ DEL MON

JO D'ELLS, EN FEIA EL "ARAKIRI"

Señores nacionalmadridistas, por favor, ya dejen de racionalizar su debacle, el partido se ganó con futbol, futbol de conjunto, un futbol superior. profundo, y diganse asi mismos...

EL BARCELONA NOS VOLVIO A PATEAR EL CULO!!!!!!!

BARÇA ARRASSA, MADRID FA PLORAR

Quatre minuts ha tardat el Barça a tranquil·litzar als quals dubtaven. Guardiola ha apostat de nou per un 3-4-3 a casa, amb Alves d'extrem. De les seues botes ha nascut el primer tant. Transició de costat a costat, centre del brasiler i Messi, que arribava des del punt de penal, ha rematat per obrir la llauna.

I abans del quart d'hora, el quatre del Barça ha marcat el seu quart gol aquesta temporada. Thiago a Cesc, Cesc a Messi i l'argentí, picadeta, la cedeix al d'Arenys. Fàbregas, sense deixar que bote, l'ha enganxa amb l'esquerra, la seua cama menys bona, per anotar el 2-0 i encarrilar el partit. Nova connexió Messi-Cesc. Ha estat la tercera assistència de Leo al seu amic, amb qui ja triomfava en el cadet.

El domini culé ha estat acaparador. Amb el 85% de possessió, Abidal ha assistit a Villa. El Guaje ha regatejat al porter i ha rematat a gol amb l'esquerra. Pim, pam, pum als 33 minuts de partit.

I abans del descans, un parell més de gols. Sí, llegeixen bé. El quart i el cinquè abans arribar al 45. Primer, Roversio s'ha fet un*autogol després d'una acció de Villa. Un minut més tard, Cesc ha inventat una ruleta màgica dins de l'àrea. Pausada, calmadamente, demostrant la seva classe per retornar-li l'assistència a Messi. Maneta completada.

En la represa, Leo, insaciable, ha començat amb una vaselina al travesser. Mentre, Guardiola ha començat a moure la banqueta. Adriano per Abidal i Maxwell per Puyol. Així, Mascherano baixava a l'eix de la defensa.

I abans de ser substituït per Afellay, Xavi ha deixat el seu centelleig de qualitat. Passada de Messi, control del de Terrassa i globus per superar per a dalt a Andrés Fernández. El sisè. Gol, set i partit.

Amb el 6-0 el Barça ja ha baixat un parell de velocitats. Així, Osasuna ha arribat a trepitjar l'àrea de Valdés i fins i tot ha aconseguit un gol. L'hi han anul·lat perquè Ibrahima estava en fora de joc. Decisió encertada.

Però aquest equip tenia ganes de demostrar que segueix tan gran com sempre. El setè ho ha marcat David Villa, gràcies a la generositat de Fàbregas. Assistència en bandeja, el 7 ha retallat per anar-se del porter i ha rematat a plaure.

Poc després, en el 78, Leo Messi ha marcat el seu tercer gol, també gràcies a una altra passada de Cesc que ha deixat a l'argentí sol davant el porter.

Partidas, festival, festa, posin-li l'adjectiu que vulguin. Però el que queda clar és que si es pica a la bèstia, respon... i de quina manera!

 ********************************************************

El Madrid perd els papers i sucumbeix en el Ciutat de València

La autoexpulsió absurda de Khedira va donar ales a un Llevant que va donar la sorpresa en imposar-se als blancs gràcies a un solitari tant de Koné que va fulminar sense pietat a Casillas amb una canyonada des de l'interior de l'àrea.

El Reial Madrid va caure aquest diumenge estrepitosament en el Ciutat de València en perdre per 1 a 0 davant el Llevant.

El conjunt local va superar als madridistes gràcies a un gol de Koné, que va superar a Casillas en el minut 67 en culminar un fugaç contraatac en el qual Javi Venta va recórrer la banda dreta i va servir una bona pilota al davanter granota que va acabar fulminant al meta madridista amb un potent tir des de l'interior de l'àrea.

Al marge del gol de Koné, el partit va estar marcat per la polèmica, per l'expulsió de Khedira en els últims minuts de la primera mitat per doble groga. El migcampista germà es va anar al carrer en rebre la segona targeta groga per espentar a Ballesteros enmig d'una tangana iniciada per Di María, en la qual el jugador argentí va entrar durament a un rival i, posteriorment, va fingir haver estat agredit per Juanfran.

Fins a aquest moment, el Madrid havia portat la iniciativa en la primera hora de joc mentre el Llevant provava fortuna a la contra, però promte li va perdre el respecte el conjunt granota als visitants i el partit es va obrir amb diferents alternatives fins a arribar a la citada autoexpulsión de Khedira.

Mourinho va moure la banqueta després del descans i va donar entrada al seu compatriota Cristiano Ronaldo en detriment d'un Benzema que en el primer temps va disposar de bones ocasions de gol.

Ni l'entrada de Cristiano després del descans, ni les posteriors incorporacions de Özil i Higuaín van ser determinants com per batre la meta de Munúa, i el Madrid va acabar quedant-se a zero en el Ciutat de València i sumant una derrota més que inesperada.

Malgrat disposar de més de vint minuts per davant per donar-li la volta al marcador, el Madrid va acabar desquiciat sense donar la més mínima impressió de ser capaç de remuntar el partit, amb molt desordre en el centre del camp i cedint la iniciativa a un Llevant que es va trobar molt còmode al contraatac.

L'afició granota va gaudir del seu triomf i fins i tot es va permetre el luxe d'enviar-li un missatge a Mourinho per la seva última roda de premsa en la qual va afirmar que el Madrid aspirava a la permanència, en cantar-li reiteradament en el tram final del  al crit de: "A Segona, a Segona!".

AIXÍ GUANYA EL MADRID!!!!

L'any passat el Reial Madrid va sofrir una maneta en el Camp Nou, però també va necessitar una maneta dels àrbitres perquè el Barcelona no li perdés de vista en cap moment en el seu retrovisor. Per seguir d'a prop als blaugrana l'equip de Mourinho es va beneficiar del curiós repartiment que els àrbitres van fer dels penals. Al Barça: 5 a favor i 5 en contra. Al Reial Madrid, 11 a favor i 4 en contra. Diu Julio Iglesias que "la vida segueix igual". En aquest cas caldria dir que "la Lliga segueix igual".
Per si quedava algun dubte, l'àrbitre Gómez Clos s'ha encarregat de buidar-les en la segona jornada de Lliga. "Piscinasso" de Cristiano Ronaldo fora de l'àrea. Només l'àrbitre el va voler veure dins, seria que tenia moltes ganes que guanyara el Reial Madrid. I el Getafe, que després marcaria el seu segon gol, va passar de veure's guanyant per 1-2 a anar perdent per 2-1. Va ser tal la vergonya que va passar Mourinho, que ni tan sols es va atrevir a veure-ho dins. Aquesta vegada ni amb Photoshop s'arreglava tan gran injustícia per afavorir al club blanc.

El Barça es deixa empatar un partit que tenia guanyat i l'àrbitre es traga un penalt a Messi.

JORNADA 1

Ningú posa en dubte la professionalitat del Zaragoza, però veient el que va ocórrer ahir en La Romareda, segur que si hagués estat a l'enrevés Jose Mourinho hauria posat en dubte la victòria del FC Barcelona.

El Reial Madrid va viure un plàcid debut en la Lliga 2011-12, que va començar amb una golejada a domicili i tres punts de Cristiano Ronaldo, en un partit en el qual no va donar opció al Reial Saragossa, al que només l'actuació del seu porter Roberto li va evitar un resultat encara més engruixat.

Fins a aquí tot perfecte. Però qué hagués ocorregut si el Barcelona es plantara en la primera jornada i li endossarà mitja dotzena a l'equipo rival? Jose Mourinho haguera "rajado" a tort i a dret menyspreant la victòria blaugrana i posant en dubte la professionalitat de l'equip rival. Tal com va ocórrer la passada temporada en diferents ocasions.

*************************************************

Si l'any passat el Barcelona va fregar la perfecció en el seu joc, amb la incorporació de Cesc, Thiago i Alexis l'ha aconseguit. Aquest equip és perfecte. El Barcelona ha jugat sense defensa. Tampoc l'ha necessitat, perquè la millor defensa és un bon atac. I el Vila-real, un equip que sempre ha creat problemes en el Camp Nou, s'ha portat cinc.

El Barça no tenia davant aquesta nit a un oponent condemnat a lluitar per la permanència, sinó a un rival de nivell Champions League. No és que el Vila-real sigui un mal equip, simplement ho sembla quan la comparació ha de fer-se davant un Barcelona que ha aconseguit l'excel·lència.

Amb Alves, Piqué, Puyol, Maxwell i Adriano fora de combat, Guardiola ha afrontat el partit amb sis migcampistes i deixant a Xavi i Vila en la banqueta. Aquest any l'hi pot permetre. Perquè si la passada temporada el que li faltava al Barça era fons d'armari, ara ho té. El Barça ha creat una tela d'aranya en el centre del camp davant la qual el Vila-real s'ha estavellat fins al desballestament. Tan estudiat i treballat tenia el Barça aquest partit, amb la Supercopa d'Europa recentment jugada, que el Vila-real mai va tenir opció a posar a prova la defensa de circumstàncies del Barcelona.

Cesc tan aviat jugava de davanter centre com baixava a auxiliar a Keita en les seues funcions de mig centre. Thiago, tan aviat exercia de lateral com inventava futbol de nivell Messi. I Alexis ha descobert molt ràpid el fàcil que és veure porta en aquest equip solidari en el qual tots juguen per a tots.

Thiago ha obert el compte, Cesc ha anotat el segon, Alexis el tercer i Messi els dos últims. I el Camp Nou fent l'ona, perquè aquest equip és pur espectacle. 75% de possessió de pilota en la primera part i 80% en la segona. I tot això amb joc profund i arribant amb intenció a la porteria contrària. Aquest Barça no és d'aquest món, és celestial.

L'aportació de Cesc en el centre del camp serà decisiva al llarg de la temporada. S'entén bé amb Messi, amb Iniesta, amb Pedro... Tot ho fa fàcil. El seu debut en la lliga espanyola ha estat més que prometedor, amb gol inclòs. Però el gran protagonista de la nit és Thiago. Si algú pensava que l'arribada de Cesc anava a tancar-li el camí a Thiago, Guardiola s'ha encarregat de negar-ho. Ha deixat a Xavi en la banqueta i els ha alineat junts al costat d'Iniesta, Keita, Busquets i Mascherano. Thiago no només ha demostrat que el campió de Lliga i d'Europa no li ve gran, sinó que fins i tot pot sobresortir en ell. El seu aquesta nit ha estat una exhibició. Ell va obrir la compta amb un gol de mestre, ell es va encarregar de consolidar el marcador amb les seues assistències de gol, ell va saber treballar per a l'equip tallant pilotes i ell va aportar els millors detalls de la nit amb el seu futbol espectacular, exquisit i pràctic. Thiago està cridat a ser el crack del futbol. I només té 20 anys!

Messi ha trobat en Thiago a un nou soci a afegir en la societat que ja forma amb Iniesta i Xavi. Parlen el mateix idioma i empren els mateixos mitjans. Per això l'argentí, sense obsessions ni atacs de egoisme, va tancar el tempteig amb dos gols, gairebé sense voler. No sabem si Messi tornarà a fer seu el "pichichi i la Bota d'Or", el que no dubtem és que Messi tornarà a inflar-se a marcar i donar gols i a participar en el paper de gran protagonista en el joc col·lectiu d'aquest gran Barça.

Guardiola pot estar content. Aquest equip promet grans emocions per a aquesta temporada. El Camp Nou va tornar a fer l'ona, perquè va tornar a gaudir de l'espectacle del futbol. Aquesta vegada sense tanganes, agressions i entrenadors que no saben comportar-se. Aquesta nit ha triomfat el futbol en el Camp Nou. Ha triomfat el Barça.

*************************************************
CLASSIFICACIÓ JORNADA 2 (la jornada 1 ha segut aplaçada)

Lloc	Equip	Punts	J	G	E	P	F	C	Dif.
1	R. Madrid	3	1	1	0	0	6	0	+6
2	Barcelona	3	1	1	0	0	5	0	+5
3	Valencia	3	1	1	0	0	4	3	+1
4	R. Sociedad	3	1	1	0	0	2	1	+1
5	Sevilla	3	1	1	0	0	2	1	+1
6	R. Betis	3	1	1	0	0	1	0	+1
7	R. Mallorca	3	1	1	0	0	1	0	+1

BARÇA 2011 - MÉS CAMPIÓ

UN ALTRE ATRACAMENT

Algú haurà de parlar del partit, ja que s'observa, no sense massa dificultat, que el que interessa recalcar no és la victòria del Madrid (produïda en "extranyes circunstàncies"), sino arremetre contra el vertader perill: el Barça.

Quant et roben un partit de manera tan intel·ligent com t'ho van robar el pasat dia 4 , cal denunciar-ho. I punt. No hi ha més. En "la meseta" diran que som plorons, però a hores d'ara em sembla que ja estem, afortunadament, guarits d'espante. Ja se sap, ens acusaran de plorons els que s'han passat tota la setmana plorant de l'arbitratge a Barcelona després que el Barça els donara un bany. I ens acusen de faltar el respecte els més fastigosament irrespectuosos.

De tot açò la conclusió és que per allí no són massa intel·ligents, perquè la pilota no li dóna en el braç... I veient com es veu tan clarament que la pilota no dóna en el braç d'Albelda, què porta a una persona amb dos ulls a dir que Albelda es autoexpulsat? La resposta a aquesta pregunta és que el virus del madridisme és més perillós del que jo mateix imaginava.

I mira que es veu, es llig i s'escolta... doncs no hi ha mans!!

"CINC OMENTARIOS"

i tambe a la ràdio

BANY HISTÒRIC!!!!!!!

Anit vaig pensar que igual m'havia passat amb les riallades. Però, després de veure la portada i la web del MARCA i els articles dels seus xuplaculs, crec que em vaig quedar curt. La premsa mundial es rendeix al joc blaugrana. Però la premsa "cavernícola" segueix en el seu món subterrani i subnormal.

Per a MARCA ja no existeix el futbol, solament els interessa si hi ha "lásers", si tiren pedres, si la pedra es despulla, si es donen d'hòsties, si CR es posa o lleva pendents, si es posa cresta o coleta, si fan peinetes o manetes, i damunt després d'una sobèrbia demostració de futbol com la d'ahir, es trenquen les banyes buscan penaltys i torçant línies de fora de joc. Aquesta gentuza tindrà respecte quan mostren el seu. I si mai ho han fet, després de semblant humiliació no anaven a ser menys. Plorons i patètics.

MARCA ens ha fet engolir molta zitzània i, després del "chorreo" tan apabullant, vaig pensar que tindrien la decència de reconèixer i acceptar la realitat, per crua que siga. Em vaig equivocar, MARCA sempre se supera i intenten justificar el injustificable, perdonar l'imperdonable i negar l'evidència. MARCA no solament és l'animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, és que la trenca a capotades!

A més, no sé si vos fixareu, només ser passats per María Lapiedra (gran Laporta), van posar una notícia en la web, "ruin" venjança: “Sneijder: em mereixo el Baló d'Or”. En fi, és la mesquinesa "Made in MARCA…" Anem amb els seus cizanyeros i grotescs titulars:

CR: A VEURE SI ENS CLAVEN A NOSALTRES VUIT.- Perquè el Barça no va voler, bocassa, si li'l proposen, vos fiquen huit i fins a dihuit.

EL DIA DE BENZZZZZZZZZZZZZEMÁ.- El dia? Mira que posar a BenZZZZZZZZemá a jugar de nit… Mou, una altra vegada a ressuscitarlo.

Mou: EL BARÇA ESTÀ FELIÇ AMB ITURRALDE.- El Barça està feliç amb i sense Iturralde, no necessita àrbitres ni en el camp ni en el carrer. No viu de la coacció ni d'ajudes arbitrals o d'altres equips.

MOUCHÍSIMO BARÇA.- EnferMOUs. Sobra l'O, no embruteu així un titular al Barça.

PER A TAN POC MADRID.- Poooooc? Creia que eren els millors del món. Poc Madrid, no era Mou Team?, Real Mou?, MouMadrid? Raó tenia aquell que va dir: “els triomfs seran per a Mou, les derrotes per al R. Madrid”.

ELS CULÉS VAN DONAR UNA EXHIBICIÓ FUTBOLÍSTICA PERÒ ES VAN ACARNISSAR GESTUALMENT.- Què graciosos, no?, quan ho fa Piqué està lleig, quan ho fa Mou està collonut, i quan ho fa Cristià està per a perdre baves (ahir mateix veuríeu l'article “Cristià, geni i figura, es desfà en infinitat de gestos”.

ENGUANY ANEM A GUANYAR Al CAMP NOU.- Com el passat, Casillas, i mira el que et vas emportar pel teu retrovisor, però no espavileu… Què llàstima, heu resistit menys que els suplents del Spórting…, amb el contents que vos aniríeu amb l'1-0, una maneta ja no sap a victòria?

COLP DE LÍDER.- Cony, hui no ho veig en la portada. Es més un recontracolp.

Mou: EL BARÇA ÉS UN PRODUCTE ACABAT, EL REIAL MADRID ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ I LI FALTA MOLT.- Però no era el millor equip del món? Als gratacels se'ls crida així quan estan acabats, no quan van pel tercer pis. I a tu sí que et falta molt: com a entrenador, i més encara com a persona, simple traductor.

Mou: Al BARÇA TOTS ELS RIVALS LI REGALEN EL PARTIT. Mira per a on et vaig a donar la raó en alguna cosa…, gràcies generós!
Mou: EL BARÇA ACABA JUGANT SEMPRE AMB ONZE I MOLTES VEGADES CONTRA DEU. Huy! quasi encertes una altra: contra el Mou Team hauria d'haver acabat jugant contra set.

SERGIO RAMOS REPRESENTA ELS VALORS DEL MADRIDISME.- Un Marca Llegenda per a encertar: valors com a prepotent, envanit, mediocre jugador, malament company i pitjor perdedor. Per al madridisme serà tot un exemple, però que prenga nota Del Bosque, aqueixos no són els valors de la Selecció.

QUIN, O QUI, ÉS EL MILLOR EQUIP DEL MÓN? Vas a ser conseqüent amb aquest titular, MARCA? Perquè no hi ha debat, no hi ha color…, tampoc hi haurà ous?

CR o Messi? Cristiano hauria de fer honor al seu nom i posar-se de genolls.

MOURINHO MILLOR ENTRENADOR DEL MÓN.- Perquè li fan un homenatge els anglesos. Perquè ho somia Marca. Perquè ho diuen la seua cosina i la seua cunyada. Per a homenatge el "chorreo" de Guardiola, colònia però de la bona, de la millor del món…

BOFETÓN AL REAL MADRID.- Tornem al Reial Madrid, eh, Marca? Açò, tu amaga al Mou Team per a millors dies. Tot aquest és un enorme bofetón per a tu i la teua tropa.

PORTADA DE LA SETMANA

“Apabullante líder”. La distància d'un punt respecte a València i Barça és qualificada, segons Marca, amb l'adjectiu de “apabullante”.

Després d'un dissabte en el qual assistim a un partit entre el fins ara capdavanter, el València, i el actual campió, el Barcelona, crida poderosament l'atenció que les declaracions de Stoner criticant a Rossi o la col·lecció de ninots de Barri Sèsam madridistes ocupen més espai en la portada de Marca que la informació sobre aquest partit.

Ja no només per les circumstàncies, capdavanter contra campió, sinó per ser el partit que era, per enfrontar a dos pesos pesats de la lliga en un dels partits que es pot considerar, sens dubte, un clàssic de la competició. No obstant això, la qual cosa s'observa en portada és que se li concedeix més importància a la consecució d'un liderat i "pichichi" de moment ficticis, sense tenir en compte que el Vila-real juga demá i que l'alegria es pot esvair en menys de 24 hores.

Amb tots els meus respectes pel Getafe, que sol practicar un gran fúbol i està a Europa League per mèrits propis, no és de rebut que la informació sobre el seu partit contra l'Atlètic ocupe aproximadament un àrea tres vegades major que la dedicada al Barcelona-València.

No obstant això, si associem importància de la notícia a centímetres quadrats en portada, per a Marca és clar que la segona cosa més important del dia és ficar-se amb el Barça. Començant per la comparació entre el bó que és Mourinho deixant anar a Casillas a la recollida dels premis Príncep d'Astúries en contraposició amb l'inflexible Guardiola. Notícia falsejada, per cert, ja que si Mou ha canviat el seu semblar ha sigut “aconsellat” pel Ser Superior, com ha aparegut en diferents mitjans. Doncs així, que per molt que ens vulguen fer veure el contrari, el “presi” encara mana més que el “míster”. Serà que, seguint valuosos consells, ara es dedica “només a entrenar”, que és en el que realment és “el millor del món” .

L'assemblea del Barça.

Fa vergonya aliena veure com, segons el mitjà, es maneja la informació a antull. El trist de tot açò és que mai sabrem la veritat: els mitjans de Madrid tenen una malaltossa tendència a criminalitzar a Laporta i els mitjans de Barcelona la tenen per a daurar la píndola a Rosell. El que sí va deixar clar ahir l'actual president, és que no va haver-hi corrupció. Una mala gestió econòmica sí, però açò és diferent. Encara que esperar una rectificació de Marca és igual que tenir esperança que un dia canvien les lleis de la física i comencen a ploure bitllets de 5 euros. En el nostre mitjà “favorit” encara cou massa la gestió esportiva i institucional de Laporta, i amb l'assemblea tenen carnassa per a manipular informació durant setmanes.

Per cert, que ningú espere que el dimarts es dedique tan gran extensió de portada a un hipotètic liderat del Vila-real i trofeu de màxim golejador de Nilmar…

P.D.: Se'm va oblidar fer esment al pichichi de Cristià Ronaldo… lamentable que a un gran jugador com és Cristià li hagen de sumar gols que marquen uns altres per a seguir amb les seues teories de bojos. “El trofeu és meu i li'l done a qui jo vull!” – hauran pensat en Marca.

MOURINHO I MARCA

Setembre té 30 dies.
Excèpte el dia 27 en totes les portades de Marca apareix alguna referència a Mou.
Aixó vol dir algo...? que cadasqú pense el que vullga.
No cal ser masa inteligent per a veure-ho lo clar que está tot.
Doncs així, no podrán.

El fenomen de el “fenomen Mou” és que serà un fenomen sempre, faça el que faça:

Si castiga a un jugador és un fenomen motivador, si li alça el càstig és un fenomen de la compressió i el perdó.

Si provoca a un altre entrenador és un fenomen estrateg, si li provoca un altre entrenador és un fenomen causant d'enveges.

Si no deixa que ningú vaja als Prínceps d'Astúries, és un fenomen de la disciplina, si deixa que vagen és un fenomen de la saviesa rectificant.

Si no posa a Benzemá és un fenomen de la videncia al veure-lo dormit, però si el posa és un fenomen despertador de belles durmients.

Mou no ha d'esforçar-se a ser un fenomen, ni tan sols en els aspectes que ho siga de debò, ja té a MARCA per a recordar-ho i per a transformar els seus defectes en virtuts. MARCA, tu sí que eres un fenomen: estàs fenomenalment malalt.

PORTADA DE LA SETMANA

Fins ara...
Benzemá crack.
Benzemá en tractament.
Benzemá recuperat.
La prova del 9.
Benzemá dormit.
Benzemá gros.
Es ven a Benzemá.
Tota Europa vol a Benzemá.
Benzemá no sap el que és el Madrid.
Benzemá ho té tot per al Madrid.
Marca crida a Benzemá “megacrack”.
El Madrid vol vendre a Benzemá.
Mou és especialista a recuperar jugadors.
Mou vol un altre 9.
Es ven a Benzemá.
Ho vol el Tottenham.
Ho vol la Juve.
Ho vol el City.
Ho vol el United.
Pròximament…
Ofertó per Benzemá.
Benzemá no es ven.
60 milions més Adebayor i Tévez.
El Madrid diu “no”.
Zidane: “Benzemá està fet per al Madrid”.
Benzemá marca dos gols en Champions.
Pipita torna a fallar.
Benzemá titularísim.
La segona prova del 9.
Benzemá dormit. Benzemá gros.
Benzemá dolent.
Benzemá a la Juve per 15 milions.
Valdano: “Benzemá ja estava sobradament amortitzat”.
Benzemá campió de la Champions.
Benzemá Bota d'Or.
Benzemá candidat al Baló d'Or 2012.
Un informe de Pardeza va assegurar que el millor era vendre a Benzemá.
Pardeza és destituït com a director esportiu.
Serà Mourinho qui assumisca les responsabilitats de Pardeza.
...........................................................................
Si es que veu vindre

PORTADA DE LA SETMANA

Des de que ahir vaig escoltar les paraules de Mourinho sobre CR…ja sabia que anava a tocar en portada de hui.
Podia existir una casa d'apostes sobre portades de marca que anava al "pot" directe. Tots sabem que si ix Mou parlant i a més és de Cristiano: Marca ja té portada. A més "éll treballa com ningú”, l'únic que no té fallades (escopinyades a càmeres, escarafalls, individualisme)…fins i tot els contraris li volen trencar el colze amb el nas. Açò és el que pensa Marca i vol transmetre a la gent com cada dia amb les seues notícies manipulades o tergiversades al seu antoll.

Els partits d'ahir (entre els quals jugava el líder) no importen, de fet la Lliga perdrà importància per a les seues portades fins que el RM siga capdavanter. No anem a tenir la sort de llegir “Colp de líder” “Si, si, si però capdavanters”. No es podrà veure alguna referència d'aquest tipus fins que el RM torne a arribar al primer lloc. Si és que és el de sempre, oblidant-nos de les notícies segons li interesse a Marca.

Un exemple clar, les xiques de bàsquet. Si ahir eren la WÑBA, avui…desapareixen. Perdre en semifinals ja no els val, se'ls queda curt per a “l'edat d'or de l'esport espanyol”…perquè clar, tots sabem que aqueix logo només és per a pujar-se al carro. Si perden, ens oblidem.



Però que anem a dir, d'un periòdic que enguany tot el que faça l'entrenador està be…i l'any passat tot el que fera l'entrenador estava mal…i les comparatives només s'utilitzen quan convenen perquè en aquest cas…

Pobre Pedro Leon, em dóna pena com el estan tractant i damunt a l'interior del diari s'enorgulleixen de tenir com a foto exclusiva a Pedro mentre mirava com els seus companys pujaven a l'autocar i ell no, ademés que posa una taula de comparacions de Ronaldo i Higuain per a desprestigiar a l'Argentí com sempre.

PORTADA DE LA SETMANA

SÍ, SÍ PERÒ LIDERS...

Sí, sí, però el València és capdavanter i a més en solitari, encara que mereix més portada el gol de Raúl al Mönchengladbach que el liderat dels de Emery (si, si mireu-ho be que sí que está Sporting 0 - Valencia 2) . I el que ho persegueix més de prop és l'equip al que més odia Marca.

Personalment, crec que els partits de Barça i Madrid anit donen per a una classe magistral explicant com es pot maquillar i difuminar la realitat perquè aquesta siga la que interessa presentar.
Per exemple, anit, el FC Barcelona va jugar en Sant Mamés i sobre un camp pesat i baix un diluvi, es va imposar 1-3 amb excel·lent futbol durant noranta minuts, davant un rival tot cor, portat en volandes per la seua afició; el tractament que els mitjans donen al partit és senzill: el partit no existeix abans del minut de l'expulsió d'Amorebieta. En molts resums que he vist, s'obvien les tres ocasions clares del Barça i el bany que estava rebent l'Athletic. Això sí, es cuiden prou bé d'assenyalar que tot ho canvia la roja. Què canvia? Contra l'onze el Barça dominava la pilota i creava ocasions clares; contra deu el mateix. Trauen la jugada de Javi Martínez per a assenyalar que damunt, el Barça va tenir sort i això sí, l'expulsió clara de Villa, la veuen clara i diàfana, encara que gens d'assenyalar que Gurpegui el va provocar.

En resum, el Barça va guanyar en Sant Mamés per la sort i l'àrbitre i damunt, la Catedral va xiular a Iniesta, símptoma de la maldat associada al Barça.

El segon capítol de la classe magistral ens porta al Llevant-Madrid, en el qual no cerqueu referències a la roja perdonanda a Cristià ni als insults que Mourinho va llançar des de la banda contra mig Llevant (a Del Horno ho va enviar a prendre per cul, tal qual), perquè directament, aquests fets no han succeït i si no han succeït, para què els vas a explicar? No obstant això l'àrbitre va maltractar al Madrid no xiulant un penalty en àrea granota per unes mans claríssimes, claríssimes, tan clares com les quals li van xiular a l'Espanyol el dimecres. I damunt els de el Llevant són uns teatreros que això sí, van fer el ridícul perquè no van tirar a porta, però clar, amb un dispositiu tàctic tan sòlid és impossible que un equip recentment ascendit que juga pensant només en el 0-0 et puga xutar.

PORTADA DE LA SETMANA

Amb aquestes suposades declaracions de l'entrenador ens trobem la portada del diari que: “ME DEC AL MADRID” Home! A qui sinó? Cobrant el que cobres, ja em diràs. Però encara així ell, Mourinho, va soltar la proposta a l'aire, com el qual no vol la cosa. Vaja, que segons les seues paraules feia l'efecte que per si per ell haguera sigut anava fixe.

L'altre dia va fer unes declaracions d'allò més prepotents, en la seua línia, en resum va arribar a dir que si ell anava amb Portugal aqueixos dos partits estaven guanyats. No vull ni pensar si l'anterior entrenador blanc haguera tingut la proposta de la selecció del seu país, en aquest cas la xilena, a hores d'ara de la temporada. Marca haguera començat la seua caça de bruixes abans del que la va començar, d'açò no em cap dubte.

Però ja sabem que l'home del qui avui podem veure la seua cara en un segell "Made in" Marca, en el qual podem llegir ASSUMPTE TANCAT (Que em pixe!!!), té l'encàrrec fet al Sr. Inda de fer neteja de baixos a tot el que haja passat per les oficines del Bernabéu en els últims 15 mesos, Kaká, Cristiano Ronaldo, Benzemá, ara Mourinho… Segur que a Higuaín li deixen els baixos bruts.

L'altre dia, sense anar més lluny, el dijous crec, eixia en el Web de Marca una notícia on deien que Cristiano Ronaldo havia sigut dels més aplaudits en el partir contra l'Ajax. Doncs em va semblar que més que aplaudiments eren xiulits, sobretot després que pensara que estava jugant ell només contra l'onze holandès. Neteja de baixos clara. Per descomptat que el lusità els ha de tenir ben lluents. I damunt al Sr. Inda, submís del president blanc entre uns altres (Llija's Pedro J Ramírez), li agrada açò de polir cera a segons qui.

PORTADA DE LA SETMANA

Bé, hui veiem clarament com el Barça ocupa la mateixa quantitat de portada que el RM…tots ja sabem perquè. El que més gràcia em fa, és que ara es burlen amb el de la “patadita” a CR7 que tant van estar plorant durant tot aquest mes de Setembre. Com el seu fill predilecte no s'ha lesionat (havíem de denunciar-ho 100 vegades en portada) fan la gràcia que la patada se la va emportar el Barça. On anem a parar? Els riures quan convenen i plorar quan ho necessitem. Per no dir d'intimidar als àrbitres amb portades de pataletes…

Sincerament un periòdic que traga aquesta portada el dia anterior (plorant, perquè és l'única cosa que saben fer) i ara traguen la portada graciosa, és per a apagar i anar-nos. És similar al que va ocórrer l'any passat, la mà de Van der Vaart que va ser digna d'una portada de “mà de Sant” però quan hi havia una fallada arbitral contra el Barça ja eixien totes les paraules màgiques a relluir i a denunciar-ho dia després de dia. En fi, a paraules nècies, crònica sorda. No vaig a escriure més sobre açò, baixaria la meua condició social d'humà a simi per intentar realitzar una crítica constructiva d'aquest tipus de frases.

P.D: ara anem a veure tots els dies en portada que Mouuu porta sense perdre des del 2002 a casa. I?

PORTADA DE LA SETMANA

Sóc un ingenu, doncs hui m'alçava pensant que en Marca almenys hui deixarien de pegar-li al Barça i tot el que li envolta per a centrar-se en el primer partit classificatori de la Selecció, o en el capot que ens van tirar els neozelandesos davant França en bàsquet, o en la victòria dels “Mirlos” davant Holanda. Havien molts detalls que comentar en la portada del suposat periòdic més venut del país, no obstant això aquesta mena ha preferit seguir amb l'assetjament i enderrocament al FC Barcelona. No cal ser cec per a veure que l'estratègia de Marca pot implicar serioses conseqüències, o almenys açò desitgem en la redacció del nostre Bloc, doncs no és de rebut que mancant futbol es dediquen a vendre periòdics enfrontant aficions i calumniant el nom d'un club de futbol siga aquest el que siga. Dia darrere dia han anat “destapant” la corrupció econòmica de l'anterior president blaugrana, es va arribar a publicar fins que Laporta va utilitzar els diners del club per a espionatges fins i tot abans d'arribar a la presidència i jo em pregunte com va poder fer-ho. En tot cas no sóc jo qui he de jutjar tals accions doncs no tinc la informació necessària per a fer una valoració suficientment informada per a publicar-la en un mitjà de comunicació. Encara que m'agradaria pensar que aquesta croada per a salvaguardar els diners dels socis culés s'ampliarà sobre els altres clubs i en breu hi haurà un altre lliurament sobre la política econòmica d'altres Presidents com el Sr. Florentino Pérez per posar un exemple. I és que és molt fàcil tirar de la manta de l'equipe rival però si pretens tenir una mica de credibilitat fer-ho en una sola adreça es converteix en alguna cosa partidista.

La portada d'aquesta setmana si em permitiu el qualificatiu és "vomitiva", és de les portades mes esbiaixades i lamentables que recorde des que el menyspreable del Sr. Inda està al timó de Marca. No es pot posar una foto que retrata un sol instant i donar-li a entendre al públic el que no és. He vist la seqüència del video i en cap cas sembla que Pep tinga dubtes a donar-li o no la mà a Mourinho.

Anem a fer un experiment i a repetir el mateix exemple de desinformació que exerceix Marca sobre el país. Alguns sabreu que Mourinho just després d'aquesta conversa amb Pep i Platini es va aïllar de forma exagerada mentre la resta es reunien en "corrillos" compartint les seues opinions. El portuguès es va posar ell solament a llegir una entrevista a ell mateix publicada en un rotatiu italià, fent gala de la seua prepotència al no voler ajuntar-se amb el tècnic blaugrana i intentar crear mal ambient al no participar d'aquesta reunió. Aquesta informació podria perfectament venir amenitzada per una foto del lusità apartat de la resta i amb alguna que una altra declaració grandilocuente per part de Pep. doncs bé, AÇÒ ÉS MANIPULAR LA INFORMACIÓ.

L'odi cap a Marca creix en tots costats, el forofisme amb el qual tracten la majoria de temes, el descrèdit que mereixen i l'assetjament i enderrocament que pateixen els que no estan del seu costat és massa clar com para no adonar-se. Açò ja no és qüestió d'aficions senyors, aquest periòdic li fa tant dany al Barcelona, al València com al Madrid. I el més trist és que hi ha un gruix enorme que no s'assabenta i al final acabaran creient que Robben va estar ben venut, que Faubert era madridista des del bressol o que Pep va ser drogodependent en el seu periple italià. Així li va al País.

DE QUIN EQUIP ES PENSÀVEU QUE ERA?

BARÇA, ALTRA VEGADA CAMPIÓ; MADRID, ALTRA VEGADA SEGUNDÓ

PER A VEURE EL VIDEO CAL OBRIR L'AUDIO

AMAGUEUSE LES CARTERES!!!