Ja des dels primers compassos va quedar prou clar que els de Koeman imprimirien velocitat a les seues accions per a així tractar de fer mal a l'esquena d'una defensa de per si vulnerable.
De fet, una bona recuperació de l'acabat d'incorporar Helguera -lesió de Marchena per un balonada- va acabar amb l'esfèric en els peus de Silva. El canari, sense dubtar-ho, va cedir a Villa perquè "el Guaje", només davant de Casillas, creuara el baló davant de l'eixida d'Iker. Corria el minut 33.A línea seguida -en el 34'-, i fruit d'un cabotada a centre de Robinho, Raúl va tornar a col·locar les taules en el marcador.
Després del pas pels vestidors, el domini local es va fer més aparent, igual que els contracolps blanquinegros. Després de deu minuts disputats de la represa, una altra vegada Raúl González veia porta. En este cas per a avançar als seus companys gràcies a un passe de Guti. Schuster ja pareixia més tranquil i els blancs se les prometien molt feliços. Fins que, quasi mig any després, Clos Gómez va assenyalar un clar penal a favor dels valenciansites. Cannavaro va derrocar a Silva, després que este li deixara clavat al tapet.Villa replicava així l'avantatge collit pel capità merenga.El porter del Valencia va estar incommensurable i fruit d'eixe encert davall els pals va arribar una nova acció a la contra dels de Koeman. Arizmendi és va anar pel seu carril, va arribar fins al fons, va avançar, va alçar el cap amb la mirada posada en el punt de penal, i sense angle i quan ningú ho esperava, va espentar el baló a la xarxa per un buit quasi imperceptible entre el peu d'Iker i el pal del marc local.El 2-3 va fer molt de dany, no sols pel fet de ser en el 90 -que també-, sinó perquè el Madrid va esgotar tots els possibilitats i no va trobar resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada